Personalment, el públic endiumenjat amb un plaer notòriament càndid em sembla més important que qualsevol viatge a El Caire o a La Rivière. He nascut per ser un regal.
Allà on un viu, és petit. Només allà on noten la nostra absència som importants.
L'edifici d'un banc és, sense cap dubte, quelcom força absurd per primavera.
La mateixa il·lusió és poder.
Jo era religiós en la mesura que no vaig passar ni un sol dia sense creure en mi.
Uns aforismes molt originals i molt savis d'un gran escriptor que va viure els seus últims 30 anys en un manicomi. Mirau com acaben els aforistes!
ResponEliminaMolts encertats!
ResponElimina